Són
grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions
nuclears.
Veiem els
estels, llevat del Sol, com a punts lluminosos molt petits, i
només de nit, perquè són a unes distàncies
enormes de nosaltres.
Els més brillants
Nº
Estel
Magnitud
aparent
Anys
llum
Radi (Sol=1)
1
Sirio
-1.46
8.6
1.7
2
Canopus *
-0.72
74.0
-
3
Arctur
-0.04
34.0
25.1
4
Rigil Kent *
-0.01
4.3
1.2
5
Vega
0.03
25.3
2.0
6
Capella
0.08
41.0
13.0
7
Rigel
0.12
815.0
63.0
8
Procyon
0.38
11.4
2.0
9
Archenar *
0.46
69.0
5.0
10
Betelgeuse
0.50
425.0
226.0
11
Hadar *
0.61
320.0
-
12
Altair
0.77
16.8
1.6
13
Aldebaràn
0.85
60.0
46.0
14
Antares
0.96
425.0
510.0
15
Espiga
0.98
220.0
6.6
( * ) Visibles des de l'hemisferi sud.
Els estels dobles són molt freqüents.
La gravetat
els fa girar l'un al voltant de l'altre. Les cefeides són
parelles orientades de manera que, periòdicament, s'eclipsen
l'una a l'altra. La primera que es va descobrir va ser Algol.
També hi ha
estels múltiples, sistemes en què
tres o quatre estels giren en trajectòries complexes. Lira
sembla un estel doble, però, a través d'un telescopi
es veu com cada un dels dos components és un sistema binari.
L'estel més proper, després del Sol,
és Alfa Centauri
Es tracta d'un sistema de
tres estels situat a 4,3 anys llum de La Terra, que només és
visible des de l'hemisferi sud. El més proper (Alpha Centauri
A) té una brillantor real igual que el nostre Sol.
Els estels evolucionen al llarg de milions d'anys.
Neixen quan s'acumula una gran quantitat
de matèria en un lloc de l'espai. Es comprimeix
i s'escalfa fins que s'inicia una reacció nuclear, que consumeix
la matèria, convertint-la en energia. Els estels petits la gasten
lentament, i duren més que els grans.
E
v o l u c i ó d e l s E s t e l s
1.- Es forma l'estel a partir d'un
núvol de gas i pols. 2.- Gegant. Reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen
al seu entorn (protoplanetes). 3.- Seqüència principal. L'estel amb planetes,
estable mentre consumeix la seva matèria. 4.- L'estel comença a dilatar-se i refredar-se. 5.- Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant
roig. 6.- Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se
alternativament fins que explota.
Si
l'estel era molt més gran que el Sol ...
Si
l'estel era com el Sol ...
7.- Supernova. Llança
la major part del material. 8.- Púlsar. El que resta,
es fa petit i dens. 9.- Si tenia molta massa, es contreu encara més fins
a esdevenir un forat negre.
7.- Nova. Llença materials
cap a l'exterior. 8.- Nebulosa Planetària. El que resta, es contreu. 9.- Nan. Es fa molt petit i dens i brilla amb llum blanca o
blava, fins que s'apaga.
