Els homes primitius ja coneixien els cometes. Els més
brillants es veuen molt bé i no s'assemblen a cap altre objecte del cel.
Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o
cabellera. Això els fa atractius i els envolta de màgia i misteri.
Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una
barreja de substàncies dures i gasos congelats.
En general, l'òrbita dels cometes és molt més allargada que la dels planetes. En una punta els pot apropar molt al Sol i, en l'altra, els pot allunyar més enllà de l'òrbita
de Plutó.
Quan un cometa s'acosta al Sol i s'escalfa, els gasos s'evaporen, desprenen
partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es torna a allunyar, es refreda,
els gasos es gelen i la cua desapareix.
En cada passada perd matèria. Finalment, només queda el nucli rocós. Molts
astrònoms creuen que hi ha asteroides que són
nuclis pelats de cometes.
Hi ha cometes amb períodes orbitals curts i, d'altres, llargs. N'hi
ha que no superen mai l'òrbita de Júpiter i d'altres
que s'allunyen molt, fins que abandonen el Sistema solar i ja no tornen.
La foto de l'esquerra és el cometa Kohouotek, que va passar prop de
la Terra al gener de 1974. Havia estat detectat
molt lluny, quan travessava l'òrbita de Júpiter.
El cometa Encke, que té l'òrbita molt curta, s'acosta cada tres anys
i tres mesos. Només es veu amb un bon telescopi. En canvi, el famós Halley,
que ens visita cada 76 anys, i el Rigollet, que ho fa cada 156,
són encara brillants.
